Pau Lleixà: “Tinc la sort d’estar en un club on es valora el treball que fem”
El tècnic del primer equip i director esportiu de l’entitat fa un ampli repàs de la temporada i assegura que la seva intenció és continuar un any més
Com esteu vivint tant la teva família com tu aquesta complexa situació?
Imagino que com tothom, intentant adequar el canvi dràstic de rutina i portant-ho de la millor forma possible. Els meus pares i la meva germana estan confinats a casa seva a Roquetes (Baix Ebre). El meu pare segueix treballant, ja que està dins del sector alimentari, i la meva germana treballa des de casa de forma telemàtica. La pitjor part se l’ha emportat la meva mare que té una floristeria i li ha tocat tancar amb tot el que suposa… Per la meva part, sense handbol, que és el més m’està costant (rialles). Portem ja una setmana i trobo a faltar el fet de trepitjar el Miquel Poblet i La Salle, tenir el contacte a pista amb tots els jugadors, tant del Primer Equip com de la base, els partits del cap de setmana… La part positiva és que ara tinc temps per poder analitzar en més profunditat aspectes tècnic-tàctics de l’equip i veure partits tant de la nostra lliga com d’altres categories i competicions estrangeres com la HBL alemana o la Lidl Starligue francesa.
Mai és bon moment per viure circumstàncies com les actuals però, com creus que afectarà aquesta aturada a la competició i a l’equip?
No t’ho sabria dir, aquesta setmana la RFEBM ens va passar un comunicat que el cap de setmana del 28-29 de març també quedaven suspesos els partits, és a dir, que ja marxaríem passat “Setmana Santa”, comptant que tot vagi bé. El que si que tinc clar és que afectarà a la competició negativament, les aturades no són bones i en aquest cas parlaríem de 4-5 setmanes sense tenir ritme de competició, que és el més important pels jugadors. Després hi haurà que veure com reestructurarà la RFEBM la competició, allargant-ho, jugant entre setmana i el cap de setmana… Tal i com està anant tinc els meus dubtes que puguem acabar la temporada.
A falta de set jornades, és a dir 14 punts, teniu 10 d’avantatge amb les places de descens. Podem parlar de salvació encarrilada? Veus possible superar els 23 punts obtinguts la passada campanya?
Matemàticament no, però sí de forma virtual. Estem parlant que l’altre equip ho ha de guanyar tot i tu ho has de perdre tot, veient el calendari que tenim uns i altres, i amb un enfrontament directe que precisament ens tocaria jugar-lo aquest cap de setmana a Banyoles. En cas que tornem a la competició disputant tots els partits restants més els tres ja ajornats, sí veig possible superar els 23 punts.
Precisament la passada campanya, a hores d’ara, l’equip estava en la mateixa situació amb 19 punts. A la 2017-18, tenia tres punts més i en la 2016-17 un menys. És un retrocés o simplement la constatació que aquest és el límit de l’equip en la categoria?
Més que un retrocés jo parlaria del que costa guanyar cada punt en aquesta categoria. Sempre es parla dels dos de dalt (dic Sant Martí i Sant Quirze que són els que estan aquesta temporada a dalt de tot), i la resta ja no juguem. I al final de la temporada acabes veient el resum de resultats i veus que a La Roca et deixes dos punts, a Granollers et deixes un punt, a casa contra el Sant Esteve de Palautordera et deixes dos punts en un llançament de cop franc a temps aturat, que domines fins quan faltaven dos minuts, contra tot un Sant Quirze a la teva pista i al final s’escapen aquests dos punts que haguessin donat la campanada… Al final l’equip podria estar molt més amunt, ha demostrat poder competir amb qualsevol equip. Però està clar que has de guanyar els partits, tots hi estem d’acord.
Una de les claus de la temporada ha estat la baixa d’Albert Maresma fins l’arribada del Nadal, moment on ha tornat a reincorporar-se de forma progressiva. Com has gestionat l’absència del segurament millor jugador ofensiu del club en l’últim lustre durant aquests mesos? Quin ha de ser el seu rol a partir d’ara?
Aquesta temporada, ja vam fer l’aposta de portar molt jugador jove per anar fent aquests possibles relleus que acaben sent llei de vida, es puguin estirar més o menys. Ja va passar en el seu moment quan jo vaig agafar la direcció del Primer Equip i la passada temporada ho deixaven el Chus, el Beni i el Manel, jugadors molt importants pel club. L’Albert la passada temporada ja arrossegava lesions que cada cop el llastraven més, i això al final li impedia poder gaudir i competir als partits. Un jugador com ell que feia tants anys que estava a un nivell de forma increïble, marcant la quantitat de gols que marcava, posant-se en molts partits l’equip a l’esquena… al final de temporada arriba molt desgastat. De totes maneres, a l’inici de campanya, l’Albert ja venia a entrenar amb l’equip els divendres, no volia tampoc deixar de tenir contacte amb l’equip i jo no tenia cap problema que vingués a donar un cop de mà.
Com et deia, no teníem l’Albert, doncs hi havia altres jugadors i l’equip ha de tirar endavant. L’aspecte golejador de l’Albert s’ha repartit entre el Saéz, el Pau Maresma i el Quirós sobretot. El fet que Quirós participés en el nostre esquema defensiu també ens ha permès gestionar millor la seva absència durant la primera volta. Ara que tornem a tenir l’Albert, està clar que no pot tenir el rol que tenia abans; primer per ell, per la seva salut, té la seva feina i l’handbol com a tots no els dóna per viure. I després per no tallar la progressió a jugadors que ara han fet un pas endavant. Principalment el rol de l’Albert és defensiu, cosa que sobta a molta gent, però amb el nostre esquema juntament amb el Quirós, el Salat, l’Angel i l’Adri Romero del juvenil tenim un central defensiu fort. Després l’Albert està clar que et pot donar minuts en atac, sobretot en moments on t’estàs jugant el partit, però ell ho sap també que no té el braç que tenia fa una o dues temporades, i tot i això no deixa de mirar a porteria. És difícil canviar l’hàbit d’un jugador, però l’Albert té una cosa molt important, que no ha deixat mai de ser un guanyador. Veurem ara si amb aquest rol el podem estirar una temporada més.
Per la seva banda, qui sí que ha respost amb escreix amb les expectatives ha estat Víctor Sáez. Sumar els 157 gols que ha anotat amb els 186 d’Albert Maresma a la 2017-18 hagués donat per somiar…
Per somiar i més (rialles), i sense sumar l’aportació golejadora del Pau Maresma o la del Josep Quirós aquesta temporada. La veritat que estic encantat amb el Sáez, un jugador d’una grandíssima qualitat que ens ha donat moltíssim a l’equip aquesta temporada. Dels primers que et compleix als entrenaments, que s’exigeix, que fa exigir a la resta i que arriba el dissabte i es posa el “mono” d’anar a treballar. És un guanyador i això moltes vegades ho contagia a la resta. Li agrada ajudar als més joves de l’equip i això també diu molt d’ell com a persona. Per mi és el millor extrem esquerre que hi ha a la categoria i el rendiment tant ofensiu com defensiu és elevat. Inclús en alguns partits, per lesions, ha jugat a la primera línia i no ha tingut cap problema en posar-se l’equip a l’esquena en una posició que no és la seva. Tenir-lo a l’equip t’ho fa més fàcil per dir-ho d’una forma.
Veus opcions de poder renovar-lo una temporada més?
Si et dic que si, t’enganyo. I si et dic que no, també. Per part meva i del Club farem tot el possible perquè es quedi una temporada més. Està clar que aquesta decisió dependrà únicament d’ell. Està la seva feina laboral, ofertes que pugui rebre d’altres Clubs on pugui rebre una compensació econòmica… S’ha de veure com quedarà l’equip amb el tema altes i baixes, com ja he dit el Sáez és un guanyador i voldrà, com qualsevol esportista, estar rodejat de bons jugadors.
La irregularitat ha estat la tònica constant i era una de les queixes que vas expressar en l’entrevista d’aquest estiu. Heu repetit errors de temporades anteriors?
És un dels temes que he arrossegat sense poder prémer la tecla correcta. Aquesta temporada, per exemple, vam estar cinc jornades consecutives perdent on vam entrar en una mala dinàmica. En alguns partits tot i jugar bé l’equip no sumava i quan una setmana, una altra, no guanyes, l’equip no creix com a tal, dubta. I més quan has incorporat tants jugadors a l’equip i aquests tenen 18, 19 o 20 anys i sense experiència a la Primera Estatal. Però ara ja amb més temps, ja vas veient que aquests jugadors han fet un pas endavant, que van madurant, que acaben fent allò que els hi demanes i els hi costava. I això requereix un temps, d’aprenentatge, de treball i que s’equivoquin. Si ara que aquest equip ja té clar a què juguem, que pot donar cada jugador, el rol que té cadascú i som capaços de mantenir l’estructura vertebral, penso que podrem ser molt més regulars. No ho puc afirmar perquè això és esport, hi ha molts de factors que tu no pots controlar (calendari, lesions, accions del partit).
Entens que hi pugui haver crítiques cap a tu/l’equip?
Crítiques sempre n’hi ha. I sempre han de venir cap a mi, mai cap als meus jugadors. Qui els posa a la pista sóc jo, i sempre he defensat que un jugador quan surt al terreny de joc surt a fer-ho el millor possible, no surt a perjudicar a l’equip o a fer-ho malament a propòsit. Pot tenir un mal dia, que no li surtin les coses, però són persones. T’he de dir que tinc la sort o el do de no escoltar res del públic, només tinc la meva atenció dins del que passi a la pista. Tot i això t’he de dir que amb tot el temps que porto aquí al Club se m’ha respectat, tant en les victòries com en les derrotes, l’afició els dissabtes al Miquel Poblet sempre està allà animant. Hi haurà a tot arreu gent que no li semblarà bé qualsevol cosa que facis, encara que guanyis, com t’he dit abans això és esport i malauradament la cultura és la d’esperar a que li vagin malament les coses a l’entrenador o a l’equip per fer mal. Tinc aquesta sort d’estar en un Club on es valora el treball que fem dia a dia.
A l’estiu ens vas explicar l’aposta del club per la joventut tenint en compte que la “vella guàrdia” viu les seves últimes temporades. Han complert amb les expectatives?
Estic molt content amb alguns dels joves d’aquesta temporada. Per posar-te un exemple et dic el cas de Joan Loscertales. Venia del BM Granollers sense tenir experiència a la categoria amb 19 anys i a més a més compartint posició amb el Sáez. Doncs un jugador que sabent que als partits jugava cinc, deu o en alguna vegada cap minut, ha tingut clar quin era el seu rol i ha lluitat cada setmana per sortir i donar el seu 120%. I et mires els seus números ara mateix i són per felicitar-lo. M’ha demostrat, i ja ho ha fet en més d’un partit, que pot agafar responsabilitats, disputar molts més minuts dels que juga i ser un jugador important per l’equip. I això no és fàcil tenint al costat al Víctor Sáez, que s’emporta tot el protagonisme, però tinc molt clar que amb el Joan tenim un molt bon extrem i que té capacitats per ser millor jugador.
Font: tempsafegitradio
