Pau Lleixà: “Les notes es posen sempre al maig”

El Club Handbol Salle Montcada afronta una temporada molt il·lusionant i així ho transmet l’equip en les primeres sessions realitzades de la pretemporada. El nou projecte del club, que ha permès l’arribada de jugadors com Borja Lancina o Pol Camats, permet a l’equip que dirigeix Pau Lleixà somiar amb poder convertir-se en la sorpresa de la temporada al grup D de la Primera Estatal.

Amb la seva prudència habitual, sense amagar la millora de la plantilla, però fugint de qualsevol relaxació o falta d’humilitat, Lleixà atén a Temps Afegit per valorar com ha vist l’evolució de l’equip durant el mercat estival i que espera de la nova temporada en una categoria sempre exigent.

Primera setmana de treball i em deia que està molt satisfet amb les ganes, el ritme i el treball individual que han fet els seus jugadors.

Estic molt i molt content. Veig la gent amb molta energia i amb un somriure, que sempre és important a l’hora d’iniciar una nova temporada.

En què consistirà aquesta primera part de la temporada?

La pretemporada són quatre setmanes molt exigents on la part física anirà molt per sobre de la tàctica. Aquests dies ja he vist que els jugadors han respectat molt bé el treball previ que tenien individual i ara estan aguantant molt bé les primeres càrregues.

Un equip format per la renovació dels jugadors que volíeu que continuessin més la incorporació d’esportistes de categories superiors. És la fórmula somiada?

La veritat és que sí. És la plantilla que volíem. Tenim 16 jugadors on tothom pot sumar. Lògicament tenim un pes més elevat en les figures de Borja Lancina, Víctor Sáez o Pol Camats, però la resta de jugadors tenen molta ambició i il·lusió per assolir els màxims de minuts. Realment no puc tenir cap queixa pel que fa a la plantilla.

Deixant enrere la dependència ofensiva que existia amb els germans Maresma, l’arribada de jugadors com Borja Lancina i la renovació de Víctor Sáez o Josep Quirós, permetrà veure una versió més coral de l’equip davant aquesta suma de talent ofensiu?

Correcte, com dius, per mi una de les claus serà aquesta: potenciar el joc col·lectiu, evitant que Sáez o Quirós estiguin molt controlats per les defenses rivals. Que tothom tingui un pes important alliberarà a jugadors claus i ens permetrà fer un joc més ràpid.

Com dèiem, incorporeu talent de categoria superior, però també molt talent jove. Segueix mantenint la seva aposta per la joventut, no?

Sí. Parlem de gent que, principalment, han estat formats en grans pedreres com la del Balonmano Granollers. Com hem parlat en anteriors entrevistes, allà no tothom té l’oportunitat d’arribar al primer equip, i això ens permet incorporar jugadors que han tingut una gran formació tècnico-tàctica i que han disputat partits de nivell en campionats d’Espanya. Aquests joves amb gran talent venen amb moltes ganes de competir i disputar minuts amb altres més veterans. Crec que aquesta temporada tothom ha de ser important.

Arran d’aquestes incorporacions, no són pocs aquells que parlen d’una gran inversió econòmica per part del club. Desmentint aquest fet, pot explicar on està la clau d’aquest canvi en la política d’incorporacions de l’entitat pel que fa al primer equip?

Sí, això vull deixar-ho clar. Molta gent m’ho ha preguntat i sé que es parla. El CH La Salle Montcada no està posant diners en el primer equip i la nostra mentalitat no ha canviat. No hem pagat mai un jugador per competir! El que sí que estem fent ara és aplicar un nou model que ha creat la nova junta directiva -a qui agraeixo l’esforç- que consisteix a oferir un pla professional als jugadors a través de les empreses que col·laboren amb l’entitat.

A més, alguns d’ells també tindràn el seu paper amb la base…

Clar! En el cas del Borja Lancina tenim la sort que estarà implicat en tot el tema físic del club i això ens permetrà fer un salt de qualitat global. Per la seva banda, en Guillem Herms serà el responsable de porters de la base. En definitiva, la idea no és créixer a escala d’equip, sinó créixer en l’àmbit de club.

Acostumats a veure el Miquel Poblet ple en les grans ocasions, l’arribada de talent ha d’ajudar a reforçar aquest vincle amb l’afició?

Mai he pogut queixar-me de l’afició. Sempre ha estat en els moments importants. Tenint ara un equip com l’actual, amb jugadors que eren professionals i altres que arriben de la Divisió de Plata, crec que el pavelló Miquel Poblet serà una gran oportunitat per veure bon handbol. Això ho trasllado també a la base, que podrà seguir i veure els seus referents en el primer equip del club.

Potser la part menys positiva d’aquestes incorporacions és l’augment de pressió. Després de tants anys lluitant per la salvació, tothom sembla que deixa aquest repte com resolt i ja espera que el Club Handbol Salle Montcada lluiti per l’ascens a la Divisió de Plata. Com viu aquest canvi? Ho percep així?

Amb l’oficialització dels fixatges vaig rebre molts missatges on la gent ja parlava de pujar a Divisió de Plata, de ser campions, etc. Calma. Pressió cap ni una. Tenim la total confiança de la junta directiva. Amb la plantilla encara no hem parlat dels objectius, però el que volem és portar-ho tot amb la màxima tranquil·litat. Que ens agradaria estar a dalt? Clar! Però les notes es posen al maig i l’únic que hem de fer és centrar-nos en la nostra feina, treballar setmana a setmana, sense mirar res més.

A més a més hi ha molt bons equips al grup D de la Primera Estatal...

Clar, és una falta de respecte que es parli del CH Salle Montcada quan hi ha conjunts com l’Handbol Sant Cugat, l’OAR Gràcia, el Balonmano La Roca, el Balonmano Granollers B, o fins i tot un Handbol Bordils que ha baixat de la Divisió de Plata. Aquesta categoria pots tenir un partit dolent i que qualsevol equip et sorprengui. La gent treballa molt bé i s’ha de tenir respecte per tothom.

En l’àmbit de proposta de joc la teva empremta s’ha vist molt representada en els últims anys i el model ofensiu i defensiu s’ha pogut plasmar de forma clara a la pista. Amb l’arribada dels nous jugadors, es planteja un canvi de model?

Sí, el canviarem. Aquest estiu ja ens van reunir per tal d’adaptar-nos al perfil de jugadors que tenim actualment. Intentarem aplicar alternatives al nostre joc per posar-les en pràctica en funció del rival i que ens doni més variants davant les propostes dels altres equips. Fins ara estàvem acostumats a viure dels gols de Sáez, del llançament exterior de Quirós o de les aturades de Presas, i ara cal que el gran col·lectiu que tenim es tradueixi en múltiples variants.

Malgrat la seva joventut ja és tot un veterà a la categoria. Per vostè que suposa aquesta temporada?

No em considero un veterà amb 29 anys, però és cert que és la meva cinquena temporada a la Primera Estatal. Per sort, mantinc la mateixa il·lusió del primer dia. No hem d’oblidar d’on venim i la meva essència no canviarà per tenir un millor o pitjor equip. Jo considero que he tingut una gran sort per poder entrenar un porter com en Ricard Presas o dos jugadors com són l’Albert i el Pau Maresma, sens dubte, grans referents de la categoria.

Els joves tindran cabuda en l’equip?

Vull seguir apostant per la gent de la base del club -filial i juvenils- encara que serà més complicat que puguin tenir minuts a pista. No obstant això, podran nodrir-se d’entrenar a un alt nivell i aprendre de la gent amb més talent. Aquí ningú regala res i els joves hauran de guanyar-se les oportunitats a la Primera Estatal.

Font: tempsafegit.com